Una altra manera d’aprendre

Nous formats digitals ha estat una assignatura diferent en tots els aspectes. Una assignatura que s’ha desmarcat de totes les altres pel que fa al mètode d’aprenentatge, a la matèria, al ritme de treball i també per l’avaluació  final. 

Ens hem “actualitzat” en el món de la comunicació, es a dir, hem après el que és la web 2.0 i el gran ventall de continguts que ens ofereix, ja siguin els blocs (la nostra eina de treball), els podcasts, els videoblogs, les xarxes socials… hem après que són però també a saber utilitzar-los i en alguns casos a formar part d’ells com a usuaris. 

Ha estat una assignatura que m’ha sorprès per tot el que après, ha estat capaç d’aconseguir que aprengués més que a unes altres on ens espera un examen final, i per tant un estudi intens. Això ha estat degut al gran ritme de treball (de recerca i redacció) que hem portat, però sobretot per la frescor dels temes tractats.

 Espero que aquesta assignatura marqui el camí de moltes altres que encara ens queden per cursar, que en el que ens queda de carrera no es deixi de banda aquestes noves plataformes digitals que son el futur de la comunicació, Internet ja és un mitjà de comunicació tant o més important que els tradicionals pel fet d’estar constantment innovant. I també que es tingui en compte l’estil i la forma d’ensenyança i d’aprenentatge.  

Aquesta és la última entrada de l’assignatura, i ara es quan puc dir que hi ha un abans i un després. Alguns continuaran el bloc, uns altres el deixaran, però tots durant aquets tres mesos hem format part de l’anomenada blogosfera: Una manera divertida i eficaç d’aprendre. Això també s’ha transmès per part del professor, en Toni Sellas, i també per part de tots els convidats (Joan Planas, Tomàs Manzanares, Santiago Miralles, Albert Murillo i Cristina Cullell ) que ens han dedicat el seu temps per transmetre’ns els seus coneixements amb tota la seva il·lusió. Gràcies.

¿Twitteamos?

Twitter es un servicio de red social y microblogging que permite a sus usuarios enviar mensajes de un solo texto con una longitud máxima de 140 caracteres a través del móvil, la mensajería instantánea, la web de Twitter y a través del correo electrónico. 

Su creador es Jack Dorsey (ingeniero de 31 años). Como él reconoce “la inspiración me vino del mensaje”, las limitaciones que tiene respecto a los caracteres hace que sea más restrictivo y el mensaje que escribas sea más directo, “Las restricciones inspiran la creatividad”.  Twitter conecta a la gente, responde a las preguntas:  dónde están mis amigos y qué hacen. Fue una idea que visualizó su creador cuando vio el Messenger por primera vez porque podía saber que hacían sus contactos con las típicas etiquetas “ausente” “salí a comer” “al teléfono” pero con Twitter lo sabes a tiempo real sin la necesidad de estar delante de un ordenador. 

                                                              

Se quiere hacer de Twitter  un servicio primario, hacer las aplicaciones más fáciles y accesibles posibles. Crear más accesos para más plataformas y hacer el sistema más estable. El plan de expansión pasa primero por EEUU, por el Reino Unido, pero después España y Japón.  Para acabar de instaurarse definitivamente en España depende de cerrar acuerdos con las operadoras para que se pueda disponer de un número corto de cuatro cifras en España, Francia y Alemania, de esta manera los usuarios utilizan el servicio y pueden actualizar sus mensajes sin pagar por ello como si se tratara de una llamada internacional. Se dice que aquí en España el servicio funcionará muy bien porque el uso del móvil y del sms está muy extendido, y  porque somos un país muy sociable que agradece este tipo de tecnología.

Os dejo una entrevista a su creador Jack Dorsey sobre Twitter

• Cada vez hay más usuarios que usan Twitter, desde Toni Sellas, Joan Planas, Jack Dorsey… y curioseando  me he encontrado hasta el mismísimo Rodolfo Chikilicuatre.

Y ahora que…. ¿twitteamos?

TV en el bolsillo

Mientras en algunos mercados como Finlandia la televisión móvil ya es una realidad, los operadores españoles, ante la falta de frecuencias sólo pueden ofrecer en la actualidad contenido enlatados de televisión para los teléfonos móviles en lugar de la variedad de canales de televisión existentes a nivel nacional. Hay países que están a la cabeza por lo que se refiere a la televisión en el móvil, el ejemplo más impresionante es el de Japón con 14 millones de usuarios, es más, no se venden móviles sin televisor,  el servicio es el mismo que dan las grandes cadenas y totalmente gratuito. 

Según confirmó el Ministro de Industria, Joan Clos, en el Congreso Mundial de Móviles 3GSM celebrado en Barcelona, el gobierno finalmente va a establecer un orden en lo que se refiere al DVB-H, la señal que permite emitir televisión en directo por el móvil. Los procesos están previstos de la siguiente manera, en 2008: regulación y control de licencias. 2009: desplegar redes y creación de servicios y ya finalmente en el 2010, ya coincidiendo con el apagón analógico,  se iniciarían ya los primeros servicios comerciales a gran escala. Pero este sistema tiene un inconveniente, hay que pagar a las operadoras por el coste de conexión a la red y esto pone freno al gran potencial de crecimiento que tiene esta nueva aplicación tecnológica. En España, se calcula que hay mas de 50 millones de móviles de los cuales un 20% son de tercera generación con acceso rápido a Internet, esto unido ante el entusiasmo de los jóvenes ante la idea de descargar sus programas preferidos para verlos en el teléfono móvil mientras espera, viaja, o simplemente para pasar el tiempo nos garantiza el éxito de TV móvil, con permiso de las operadoras.

Hace poco ya está en el mercado español un nuevo dispositivo móvil: el LG T80, que incorpora un sintonizador digital que sigue el estándar DVB-T, la norma común europea para la televisión digital.  LG ha incluido en este reproductor un avance similar a los sintonizadores (que abundan en Japón desde hace un tiempo), pero lo mejor es que recibe la señal televisiva de forma gratuita.  

                                                                                                                  

Ya son varias de las cadenas españolas que se han apuntado a este servicio. Por ejemplo: 

Cuatro :  Incorpora desde el 19 de febrero, el canal Cuatro Series, dirigido especialmente para el móvil. Ofrece capítulos completos de series como “Cuenta atrás’, ‘Cuestión de sexo’, ‘Gominolas’ o ‘Matrimonio con hijos’.

 TV3 :   Ofrece la primera serie exclusivamente para ser visionada para móvil, A pera Picada. También los mejores gags de Polònia, en Pologags, TV3minuts… 

Antena 3 : conjuntamente con Nokia (a través de Video Center) ofrecen contenidos de series líderes como Los Hombres de Paco, La familia Mata, contenidos infantiles (Megatrix), etc.

La gran variedad de contenidos susceptibles a transmitirse a través de Móvil TV abarca desde los canales TV  hasta contenidos creados especificamente para dispositivos móviles, como por ejemplo Green Porno de Isabella Rossellini.

This is the end…

Per a fer la valoració de l’assignatura utilitzaré el darrer paràgraf de la cançó dels The doors, This is the end.

It hurts to set you free
But youll never follow me
The end of laughter and soft lies
The end of nights we tried to die

This is the end

Fa mal alliberar-te, doncs bé mal mal no fa però si que crec que tant jo com la resta de la classe trobarem a faltar una assignatura amb aquest format. Tant pel que fa a les classes, com als exercicis, com a l’avaluació. A més hem après, i molt a tots nivells, noves paraules, nous conceptes, noves eines, fins i tot una nova manera d’entendre com funciona una part del món en la qual alguns no ens hi veiem involucrats fins ara.

Però mai em podràs seguir, en el sentit de que sempre anem un pas per darrera. Bé, abans de començar l’assignatura potser alguns estàvem cinc passes per darrera i ara només en són dos. Aquesta és la sensació. Però tot i així, sempre per darrera de les noves tendències, dels referents,… Però desperts i disposats a no deixar escapar la corda.

El final del riure i de les petites mentides, riure en el sentit de passar-ho bé. De tenir protagonistes com Joan Planas, Albert Murillo, Cristina Cullell… i de les petites mentides en el sentit de que darrera de qualsevol blog, podcast, twitter usuari, fotolog, myspace,… podem trobar-nos amb coses fetes per algú molt diferent del que creiem o i,maginem…
 

El final de nits on hem intentat morir, doncs lo típic apurar al màxim alguns diumenges a la nit per a fer els quatre articles i els tres comentaris… És el que té la vida de l’estudiant. Arriscat però funcional.

This is the end

Supervillanos

La primera série de televisió per mòvil del nostre pais va ser Supervillanos. Una colaboracio entre Amena i Antena 3 des del grup Globomedia, que posteriorment la va utilitzar també a La Sexta. La serie consta d’una trentena de capítols d’aproximadament tres minuts de durada cadascun.

L’argument recorda, o almenys utilitza la mateixa clau d’humor que el llibre d’Eduardo Mendoza, Sin noticias de Gurb.

Algunes coses curioses al seu entorn avui en dia són que no és possible descàrregar-la des de la pàgina web d’Amena, perquè Amena ja és Orange, però des de Orange tampoc és possible. Ni de la pàgina web d’Antena 3, ni de Globomedia, ni res.

Aleshores l’alternativa que ens queda és… recurs web 2.0… Youtube!!! I allà sí és possible visionar-la via ordinador, que sempre serà una pantalla més gran, i altaveus, i gratuït. Millor? Pitjor? Diferent, còmode, pràctic, i portàtil.

 

Twitter, Gordillo, Mojamuto, Huxley,…

Moltes paraules noves: microblogging, nanoblogging, redes sociales, cultura snack, que estás haciendo?, what are you doing?, que fas?, edutwitters, marketing viral via twitter, follower, followed, twit rank, twitdir, un blog oficial de twitter,… Però suposo que fins que no me’n faci un, no ho entendre del tot del tot del tot.

De totes maneres, alguns apunts i comentaris interessant que hem trobat en la recerca del twitter perdut.

EL TÈCNIC

La que ens fa Jose Luis Orihuela a educ.ar, el portal educatiu de l’estat argentí : ‘Las primeras preguntas que solemos formular a cada nueva tecnología no suelen ayudarnos a comprenderla, pues están formuladas desde la cultura de las tecnologías anteriores.’

LA RECOMANACIÓ

Ens la fa abrelatas Zemos98 tot comentant un curtmetratge, Anything, que explica simbolicament el concepte o la idea de twitter. La fa al final del seu article, i diu així: ‘Si después de todo esto sigue sin interesarte Twitter y sus consecuencias para la comunicación contemporánea, siempre puedes recurrir a Enjuto Mojamuto.’

I li hem fet cas, i el video no té desperdici. Forma part de la serie Muchachadanui, i n’és el capítol 13, titulat ‘idolos’.

EL PESAT

Saul gordillo, crec. Cap explicació nova ni aclaridora.

L’INEVITABLE

El de Barack Obama, candidat a la presidència dels EEUU. Després de xafardejar el raning de twitters més visitats, ell o el seu o el que li han fet n’és el cinquè. Hi trobem on ha anat, amb qui ha parlat, amb qui s’ha trobat,… Segur que l’escriu ell? O li escriuen? Comença enganyant?

Però a tot això, el que s’em passa pel cap és acabar fent-ne un mal ús, i sovint recordo el món que descriu Aldous Huxley a Un món feliç… Tràgic, pot ser. Però possible, també.

Albert Murillo 2

Buff… Albert Murillo, un perfil interessant i en conseqüència algunes qüestions relacionades amb ell i el seu entorn:

Quantes consoles té a casa?

Quantes hores dedica a jugar cada dia?

A quina ràdio treballa? Catalunya Ràdio, Com Ràdio, Ona Catalana?

Com és que no té un blog? Massa temps que caldria robar-li als jocs?

I altres reflexions sorgides a partir d’escoltar algun dels seus podcasts:

No és una mica de bogeria pensar en interactuar amb Second Life a partir de Telefónica des de la vida real? O era a l’inversa?

No és també una mica típic comentar els nous llançaments de jocs, …?

Cap de les preguntes és amb ànim d’ofendre ni qüestionar res, simplement m’han sorgit…

Una altra setmana interessant i entretinguda pel que fa al temari, als protagonistes, als punts de vista, i al format!!!

Blu-ray

Després d’escoltar el segon Podcast de l’Albert Murillo, a la seva pàgina de podomatic. El capítol 207 col.laboració amb Com Ràdio amb data del 25 de febrer de 2008. La reflexió sorgeix a partir del conveni, o pacte, o negoci, o tot i més, entre Sony i Blu-ray. Aquest fet dóna una clara avantatge contra Nintendo i la Wii.

 Per a saber més en relació al que un Blu-ray Disc és i fer-nos una idea del que aquest pacte amb Sony pot representar, a continuació adjuntem una mica d’informació (en castellà) extreta de l’enciclopèdia de la nova era, la wikipedia.

Blu-ray

Blu-ray (también conocido como Blu-ray Disc o BD) es un formato de disco óptico de nueva generación de 12 cm de diámetro (igual que el CD y el DVD) para vídeo de alta definición y almacenamiento de datos de alta densidad. Su capacidad de almacenamiento actualmente llega a 50 GB a doble capa y a 25 GB a una capa.

Este formato se impuso a su competidor, el HD DVD, en la guerra de formatos iniciada para convertirse en el estándar sucesor del DVD, como en su día ocurrió entre el VHS y el Betamax. Después de la caida de muchos apoyos de HD-DVD Toshiba decidió cesar de fabricar más reproductores y las investigaciones para mejorar su formato.^{[1] [2]}

El disco Blu-Ray hace uso de un rayo láser de color azul con una longitud de onda corta de 405 nanómetros, a diferencia del DVD, el cual usa un láser de color rojo de 650 nanómetros. Esto, junto con otros avances tecnológicos, permite almacenar sustancialmente más información que el DVD en un disco de las mismas dimensiones y aspecto externo. Blu-ray obtiene su nombre del color azul del rayo láser (”blue ray” en español seria una forma de decir “rayo azul”). La letra “e” de la palabra original “blue” fue eliminada debido a que, en algunos países, no se puede registrar para un nombre comercial una palabra común^{[cita requerida]}.

Blu-ray fue desarrollado en conjunto por un grupo de compañías tecnológicas llamado Blu-ray Disc Association (BDA), liderado por Sony y Philips y formada por las siguientes empresas (por orden alfabético): 20th Century Fox, Apple Inc., BenQ, Buena Vista Home Entertainment, Dell Inc., Hewlett-Packard Company, Hitachi, Ltd., LG Electronics Inc., Matsushita Electric Industrial Co. Ltd. (Panasonic), Mitsubishi Electric Corporation, Pioneer Corporation, Samsung Electronics Co. Ltd., Sharp Corporation, TDK Corporation, Thomson y Warner Home Video.

En el campo del video de alta definición (HD), el Blu-Ray Disc posee una amplia lista de benefactores, entre los que destacan:

Estudios en exclusiva:^{[cita requerida]}

• Sony Pictures Entertaiment (Columbia Pictures y Tristar Pictures, entre otros),
• Buena Vista (Walt Disney Pictures, Touchstone Pictures, Hollywood Pictures y Miramax, entre otros)
• 20th Century Fox (incluye el catálogo de Metro-Goldwyn-Mayer y United Artists)
• Lions Gate Films
• Warner Bros Pictures
• New Line Cinema

Estudios colaboradores:^{[cita requerida]}

• Studio Canal
• Paramount Pictures (sólo para los films dirigidos por Steven Spielberg)
• Filmax (sólo en España)
• Mar Studio (sólo en España)

El DVD ofreció en su momento una alta calidad ya que era capaz de dar una resolución de 720×576 lo que es ampliamente superado por la capacidad de alta definición ofrecida por el Blu ray que es de 1920×1080 (1080p). Este último es el formato utilizado por los estudios para archivar sus producciones, que anteriormente se convertía al formato que se quisiese exportar. Esto ya no será necesario, con lo que la industria del cine no tendrá que gastar esfuerzo y tiempo en el cambio de resolución de películas a Blu ray abaratando sus costes.{^[

La cultura del videojoc? La cultura del videojoc

Finalment ho hem aconseguit!!! I crec que l’error era de l’Airis… Tota la sèrie, senzilla, breu, interessant, informativa,…

En aproximadament nou minuts, algú, i no parlem de ‘novatos’ en el tema sinó fins i tot gent d’aquest món, aprèn. I només en nou minuts, diferents temes i facetes de l’entorn dels videojocs. Popeye vs Donkey Kong + Nintendo, que és el CES de Las Vegas?, Un llibre: Els nois estan bé, un Chargebox presentat a Barcelona, i l’acceleròmetre de la Playstation3 al capítol Sixaxis…!!!

Popeye hauria pogut ser el primer protagonista de Nintendo, i que n’hauria sigut dels germans Bros, en Mario i en Luigi? Potser no els hauriem conegut mai.

Una fira a Las Vegas comparable al Sonimag, però multiplicat per 1.000!!! Si el sonimag col.lapsa Barcelona, que deu passar enmig del desert? I un disseny per a guardar ordenadament la cònsola per un mòdic preu de 25.000 dólars.

Un llibre que analitza les virtuds que tenen o tindran les noves generacions formades al costat de la Wii i la Playstation3. Algunes característiques que se’ls atribueixen són: coratge, ambició i perseverància.

Un centre de recàrrega de PSP i Nintendo DS al carrer? Un Euro per 30 minuts de recàrrega, i segur. Presentació a Barcelona.

I l’acceleròmetre, copiat dels comandaments de la Wii o va ser Nintendo qui va copiar a Sony? Una nova manera de controlar al nostre jugador al NBA Live, o al Little Big Planet.

La cultura del videojoc? I tant!!! Cultura, video, i joc. Junt o separat.  

QUASI RES!!! 

Com és que només hi ha cinc capítols? En necessito més… Jejeje

ALBERT MURILLO

Inicialment la idea és o era o serà la de visitar, i veure i escoltar els videos o vodcasts així com els podcasts de l’Albert Murillo. Per una banda té una pàgina dins de blip.tv amb el títol de ‘La cultura del videojoc’, i perl’altra dins de podomatic també sota el mateix títol. Però en tot això de moment ens hem quedat en el passat, o en el desig del futur… En definitiva, no sé si per problemes amb el meu Airis o per problemes a la pàgina d’orígen, després de més de deu intents no és possible accedir ni obrir ni descarregar més que el videocast del Sixaxis -el qual és interessant fins al punt de voler veure els altres-. No sé si ho aconseguirem o ens quedarem amb les ganes… Espero o esperem aconseguir-ho! Seguirem intentant, però mentestant els articles es queden en Stand-by… Igual que els videos al carregar-se amb aquell cargolet que gira i recorda a un dels logos dels mundials de natació de Barcelona al 2003.