Moltes paraules noves: microblogging, nanoblogging, redes sociales, cultura snack, que estás haciendo?, what are you doing?, que fas?, edutwitters, marketing viral via twitter, follower, followed, twit rank, twitdir, un blog oficial de twitter,… Però suposo que fins que no me’n faci un, no ho entendre del tot del tot del tot.
De totes maneres, alguns apunts i comentaris interessant que hem trobat en la recerca del twitter perdut.
EL TÈCNIC
La que ens fa Jose Luis Orihuela a educ.ar, el portal educatiu de l’estat argentí : ‘Las primeras preguntas que solemos formular a cada nueva tecnología no suelen ayudarnos a comprenderla, pues están formuladas desde la cultura de las tecnologías anteriores.’
LA RECOMANACIÓ
Ens la fa abrelatas Zemos98 tot comentant un curtmetratge, Anything, que explica simbolicament el concepte o la idea de twitter. La fa al final del seu article, i diu així: ‘Si después de todo esto sigue sin interesarte Twitter y sus consecuencias para la comunicación contemporánea, siempre puedes recurrir a Enjuto Mojamuto.’
I li hem fet cas, i el video no té desperdici. Forma part de la serie Muchachadanui, i n’és el capítol 13, titulat ‘idolos’.
EL PESAT
Saul gordillo, crec. Cap explicació nova ni aclaridora.
L’INEVITABLE
El de Barack Obama, candidat a la presidència dels EEUU. Després de xafardejar el raning de twitters més visitats, ell o el seu o el que li han fet n’és el cinquè. Hi trobem on ha anat, amb qui ha parlat, amb qui s’ha trobat,… Segur que l’escriu ell? O li escriuen? Comença enganyant?
Però a tot això, el que s’em passa pel cap és acabar fent-ne un mal ús, i sovint recordo el món que descriu Aldous Huxley a Un món feliç… Tràgic, pot ser. Però possible, també.
Archivado bajo: Redes Sociales
